martes, 27 de octubre de 2009

NO LOGO

En aquest article diferencio dos punts claus:

-Les empreses multinacionals.
-La publicitat, imatge corporativa, disseny = “logo”

Per començar, les empreses son creades amb una finalitat, vendre, i les persones que les dirigeixen tenen certes obligacions. Per desgracia, sabem, que no sempre es mouen dintre del marc legal i les més fortes son les que violen més les normes.
En comptes d’invertir amb el producte, millorar la producció, la qualitat dels treballadors, el medi ambient, molta part dels diners van destinats al marketing.
Son moltes les que abarateixen costos produint fàbriques a les zones de lliure comerç, països poc desenvolupats on la gent que treballa no té opcions. Els sous estan per baix del límit legal i per la subsistència, jornades laborals excessives, sense seguretat, sense drets laborals, en condicions precàries.
Està clar que es el que més els importa…però les empreses tenen el poder, mouen l’economia, estan en el punt clau per la societat.

En segon pla, dissenyadors, publicistes son els encarregats de difondre per tot el mon d’imatge que vol donar l’empresa, però no la que realment té, es un maquillatge que amaga els defectes. Es un mon molt poderós sobre les persones ja que vivim en una societat consumista.
Referint-me al tema del logotip, estic d’acord amb Joan Costa, que es un simple missatger inofensiu al qual li cau tot el pes perquè es el que dona la cara. Darrere del logotip s’amaguen moltes persones que tenen accions incorrectes.
Aquí entra la moral individual, tenir uns principis o no i ser fidels a ells.
-Qui defensaria a una persona que maltracta a un nen?
-Qui compraria una marca sabent com creen els seus productes?
Evidentment, però el poder del marketing es tan fort que no es veuen aquestes accions negatives, es veu un logotip i una imatge que ven.

El títol es un altre punt de critica, s’ha fet basant-se amb les cinc regles principals per la creació de marques internacionals d’èxit. Penso que no es una forma molt adient per crear el nom, ja que en l’interior del llibre es critiquen aquestes formules comercials. Crec que es una contradicció que pot deixar entreveure l’objectiu principal de l’autora, la venda per damunt de la comunicació o conscienciació de les persones.

Finalment el debat sempre queda obert, que s’anteposa per davant de que?

Jo penso que hem arribat a un punt molt enganyós, on no et pots fiar d’una marca perquè es la que te mes i mes bona publicitat. A vegades si que coincideix i un producte de qualitat es el que te mes marketing, però moltes vegades no es així.
Crec que no hi hauria problema amb els logos si no hi haguessin problemes amb les empreses.
Contra tot això, el sentit comú, estar informats, uns valors clars, la identitat pròpia sense exés d’influències son unes eines que tenen molt de poder, potser es una utopia

Arteterapia

La arte-terapia es la utilización de la expresión artistica en la ayuda a las personas que tienen problemas psicológicos (desordenes émocionales, estrés, falta de confianza) o que presentan dificultades de aprendizaje.
La arte-terapia da tambien un soporte terapeutico a las personas que se encuentran en situación de angustia emocional. El principio es de estimular a los pacientes a exprimir sus sentimientos y emociones bajo una forma visual o plàstica (pintura, escultura, dibujo, musica etc.).
Lo màs importante durante una sesión de arte-terapia es de dejar a un lado el miedo a exprimirse, de hacer salir las emociones y sentimientos rechazados en nuestro inconciente y ayudar a conocer los origenes.
Otro aspecto positivo de la arte-terapia es el echo que la obra de arte puede contener ciertos simbolos que el terapeuta puede analizar, de la misma manera como se interpretan los sueños en el psicoanàlisis. Pero con la diferencia que es el paciente quien es el encargado de interpretar esos simbolos artisticos que él ha creado.
La arte-terapia es un método ideal para relajarse y resolver muy naturalmente los problemas. No importa el talento o la capacidad que se tenga . Lo mas importantees saber escuchar la "voz" interior y exprimirse a travéz de la creación artistica.